 PALO SANTO és una formació amb llarg recorregut, on la constant és la intèrpret: María Elena E. Plutín, qui conserva un estil propi, essencial, amb gust per la nova cançó, la nova trova, la música tradicional cubana, cultura viva i eix inevitable de totes les seves formacions i creacions. En el 2021 persisteix en fer coincidir gèneres diferents homogeneïtzats pel seu estil propi, amb un caràcter Caribeny, fusionant de manera intencionada gèneres dissímils, cançons, boleros, sons, rumbes, guarachas, salsa, chachachà, congues, nova i vieja trova cubana, un vitrall de gèneres al que se li suma la balada, la bossa o altres gèneres més, mediterranis, l’origen negre o caribeny es un patró comú, tots impregnats de una veu inevitablement cubana. |
 La nena Samsó es dona a conèixer l’any 2019 amb la publicació d’una sèrie de singles i videoclips de creació pròpia. La poesia, la música i les metàfores visuals es convertien en la tarja de presentació d’un projecte musical que culminava amb la publicació del seu primer EP: Forat, cordill, la lluna i mil mamuts, que ja va presentar a l’Ateneu. Dos anys després, la poeta, cantant i actriu Enka Alonso i Marc Alongina, veu i guitarra del grup barceloní Les Atxes, uneixen forces amb el músic José Valera Cintas per crear el primer disc de la banda, Gana ferotge. Amb una sonoritat contundent a estones primitiva i sofisticada, aspre i dolça, clara i absorbent, el disc és tot un crit poètic on s’enfronten els anhels personals amb les convencions imposades, l’amor propi amb la complaença social i els fantasmes del passat amb l’expectativa futura. |
 La música de Xavier Calvet és felicitat. Ja ho era quan liderava Bullitt, banda entre l’indie rock, l’emo i el punk rock més melòdic. I també ho és ara, quan en solitari ha trobat definitivament les coordenades sonores per les quals conduir la seva trajectòria amb els discs Firebird (2017) i Crosswinds (2019). Un artista lluminós i alegre, amb cançons brillants i positives que es mouen entre el pop-rock, l’americana i el folk. |
 El quartet de blues garrotxí The Rusties Blues Band ens acosta al mite i a la figura de Robert Johnson, possiblement el bluesman més influent de la història del blues, l’home que es va vendre l’ànima al diable en una cruïlla de camins. Aquesta vegada a l’Ateneu ens presentaran l’enregistrament, DisCOVERing Robert Johnson. El fil argumental del concert serà la vida de Robert Johnson i, a partir d’aquí, faran un recorregut pel blues que es feia al mateix moment en altres llocs com Chicago o San Francisco. |
 El rock radikal basc forma part de la banda sonora de la joventut de molta gent: Eskorbuto, La Polla Records, Cicatriz, Kortatu, RIP… Punkústik fa una relectura en clau acústica d’aquests clàssics sense perdre l’actitud informal i punk.Punkústik està format per Marc Puntunet (veu i guitarra de Ca Vell) i Víctor Cánovas (activista social) i el seu directe ens porta al País Basc dels vuitanta del segle passat, amb una visió intimista i alhora inconformista per a la Catalunya actual. |
 Mireia Vilalta és una cantant i guitarrista gironina que fusiona rock i blues i que gaudeix del reconeixement de músics, periodistes i d’un públic al qual ha fet vibrar aquests últims anys amb la seva música. Més d’una dècada i mitja de trajectòria avalen la guitarrista rockero-bluesera, que ha trepitjat els escenaris d’arreu de Catalunya i l’estat, tant en solitari com amb les diverses formacions en que forma i ha format part. |
 Influenciats per grups com Alabama Shakes, Janis Joplin, Ben Harper o Muddy Waters, els gironins Bigblack Rhino combinen la dolçor del soul amb l’acidesa del rock&roll. Una banda de trajectòria ascendent que destaca per la seva particular mescla d’estils de música negra, un repertori de temes propis, potent i sensible, i sobretot, un directe molt explosiu. S’hi deixen la pell per transmetre la seva música amb seguretat i passió per aconseguir crear un màgic “feedback” amb el públic. En definitiva un còctel que heu de tastar sense cap mena de dubte. A l’Ateneu ens visitaran en format de duet acústic |
|