| 4rt festival – A peu de carrer | ||
|---|---|---|
| Tots els concerts a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
 |
El trio de folk indie anglès Ivan Campo, que porta el nom de l’exfutbolista internacional basc, es va conèixer a la ciutat de Preston mentre estudiava música contemporània a la Universitat Central de Lancashire. El seu proper single “TIME” és una cançó inspirada en la història d’amor definitiva: conèixer algú quan ets jove i totes les aventures que comparteixes, “TIME” és un reflex d’una vida passada amb la persona que estimes, des del primer ball fins a l’últim. Serà el primer llançament d’Ivan Campo previst per al 2023 mentre la banda continua gravant el seu proper àlbum, una col·lecció de cançons basades en episodis de ‘The Twilight Zone’ de Rod Serling, que sortirà a la llum aquest any i que ja serà el seu tretzè treball. Amb el seu so diferent de folk alternatiu, els membres fundadors, Adam Shaw, Ben Atha i Will Rogers, es van presentar a un públic més ampli el 2010, quan la sèrie de televisió britànica “Skins” va utilitzar “The Great Procrastinator”, extret de l’EP “Super 7” de 2009, a l’episodi 1 de la Temporada 4. El grup va cridar més atenció després que Ben Atha fos convidat a anar a Los Angeles el 2016 per interpretar a James Bond a la sèrie de YouTube “Epic Rap Battles of History”. El seu últim àlbum “Season of the King” va assegurar a la banda una quarta sessió en directe a BBC 6 Music, així com una aparició especial al programa de televisió espanyola Late Motiv en hora de màxima audiència, interpretant “The Bloodhound and the Fox”. Podrem gaudir-los ‘A Peu de Carrer’ en format de duet, amb Adam Shaw a la veu i la guitarra i Ben Atha a la veu, bateria i percussió de joguina, en la seva segona actuació a l’Ateneu després d’un memorable directe el 2018 que encara ressona si pares l’orella tot badant per Ferreries Velles. | |
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 3 de juny | ||
 |
Gebre és un grup de pop de guitarres cantat en ebrenc. La banda neix el 2017 quan l’Aleix Ferrús i l’Adrià Gonzàlez (L’Ana és un Koala, Samitier) decideixen formar la banda amb en Dani Cervera i posteriorment en Llorenç Orriols a la bateria (Mareta Bufona). Les cançons de Gebre estan carregades de guitarres enèrgiques i tornades lluminoses que sonen a clàssics anglosaxons dels 90 com Weezer, Teenage Fanclub o The Lemonheads i a bandes nostrades, com Els Pets o Senior i el Cor Brutal. Els directes de la banda oscil·len entre el pop i el rock. Són una combinació de força i electricitat de guitarres amb harmonia vocal. Recentment, han publicat el seu primer disc ‘Riu amunt’. Un disc que ve precedit per ‘Marçà-Falset’ (The Indian Runners i Bones festes, 2019). Gebre va publicar el seu primer LP, ‘Riu amunt’, al maig de 2021. És un disc d’onze cançons on trobem, per una banda, melodies que reivindiquen el so pop-rock alternatiu anglosaxó dels 90 i, per altra banda, guitarres contundents i lluminoses combinades amb unes harmonies cristal·lines típiques del pop naïf i desacomplexat dels anys 60. Tot plegat ho acaba de lligar la veu d’Aleix Ferrús, natural de Flix (Ribera d’Ebre). Canta en l’accent de les Terres de l’Ebre temes enganxosos amb un rerefons melancòlic i mirada crítica sobre la societat actual. ‘Riu amunt’ parla de la resistència als problemes i dificultats de la vida moderna i descriu a aquelles persones que es resisteixen a deixar-se endur pel corrent del riu. El segon senzill ‘Dos quarts de sis’ va ser seleccionat cançó de la setmana a iCat fm durant el mes de maig. | |
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 10 de juny | ||
 |
Stayés una banda barcelonina de rock psicodèlic amb sis àlbums editats i quatre EPs al Regne Unit. Reinventen l´esperit de la psicodèlia via Manchester des d’una perspectiva única. Els seus 3 anteriors LP editats, Passport to Freedom (Subterfuge, 2010), The Fourth Dimension (Subterfuge, 2012) i The Mean Solar Times (Picture in my Ear/Rock Indiana, 2016), els van permetre girar per sales i festivals de tot el país i compartir escenari amb Beady Eye, Ocean Colour Scene o The Pretty Things, amb actuacions al Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. The Mean Solar Times, produït per Owen Morris (Oasis, The Verve) i en què col·labora Andy Bell (Ride, Oasis) va obtenir una molt bona resposta entre els mitjans especialitzats internacionals el 2016 i va arribar a ser primícia als mitjans anglosaxons Mojo, Q magazine i The Big Takeover (Top 40).
Cinc anys després, Stay reapareixen amb Old Sounds Of Modern Music (Magic Mountain Records, 2021), un nou àlbum cuinat a foc lent que va veure la llum a finals d’any coincidint amb els seus 20 anys de camí per l’indie i rock psicodèlic nacional. La banda ha fet un gir de 180º respecte al seu darrer treball més internacional, The Mean Solar Times (2016), dedicant dos anys (i pandèmia pel mig) a la composició, preparació i gravació a foc lent de les 10 cançons que formen part d’aquest nou LP, culminant el procés més ambiciós pel que fa al so, melodies i arranjaments, cuidant al detall uns desenvolupaments vocals i instrumentals d’alta complexitat i producció pròpia que recorden els sons americans de la costa oest de finals dels 60 i 70, sense oblidar les influències clàssiques de la banda. Aquest mateix any han editat un nou EP de tres cançons I can hear The Grass Grow (Magic Mountain Music, 2023) que gaudirem en gairebé primícia a l’Ateneu.td/> | |
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 17 de juny | ||
 |
Roko Banana explora nous camins. Després de l’àlbum debut, Madness and Coffee (autoeditat, 2018), que els va donar a conèixer al panorama musical català, la banda banyolina estrenà el seu nou treball explorant nous horitzons. A El veïnat (autoeditat, 2021), el trio banyolí format per Mak Dzinovic (guitarra i veu), Àlex Abad (bateria i veu) i Edu Rodríguez (baix i veu) es passa al català i es desmarca d’aquell so del rock més clàssic per explorar nous estils, apostant per una sonoritat més agressiva i estructures menys habituals que es barregen amb veus cridaneres i nostàlgiques tot dibuixant un paisatge que ja és marca de la casa i que es mou amb mestratge exquisit entre el math rock i el punk modern, entre la calma melòdica i la ràbia visceral. El veïnat se’t cala als óssos. Amb una altíssima saturació del baix, que juntament amb la bateria creen una base sòlida i contundent que escup energia, i una guitarra més lliure, Roko Banana crea patrons agressius alhora que melodies delicades que s’intercalen i es fusionen en un perfecte maridatge. Seny i rauxa, calma i tempesta habiten en les set cançons que formen l’àlbum amb lletres per on hi plana l’existencialisme amb La meva festa i Sang com a pols positiu i negatiu. Per acabar-ho d’arrodonir aquest 2022 han publicat Finalment Principis, un EP més optimista i que ha consolidat un estil musical propi cridat a ser la banda sonora de la vostra decadència. | |
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 1 de juliol | ||
 |
Miss Thunder & The Souldelics és una potent banda que neix l’octubre de 2022 de la inquietud d’uns quants músics gironins de renom i amb llarga experiència als escenaris per crear un repertori de Funky & Soul de qualitat inapel·lable i efervescència incontenible. Al capdavant hi ha la gran veu de l’enèrgica frontwoman Núria Mancebo (Miss Thunder), líder de la BigBlack Rhino, banda gironina de música negra per excel·lència i amb dos àlbums ja al mercat, Thoughts Under the Skin (U98 Music, 2018) i el recentíssim Hometown Live (U98 Music, 2023) gravat en rigorós directe el passat 30 d’octubre de 2022 a Girona i que ha sortit a la llum l’abril d’aquest mateix any. Miss Thunder suma a la seva vibrant energia i poderosa força vocal l’excel·lent companyia dels Souldelics, banda formada per l’Adrià Bauzó al saxo (fundador de la Girona Jazz Project Big Band i director de la Black Music Big Band), Raúl Gallego a la trompeta (Girona Jazz Project i Barcelona Jazz Orquesta), Gerard Pakitsguitar Brugués a la guitarra (BigBlack Rhino), Miquel Brugués als teclats (BigBlack Rhino), Gerard Cantero al baix (Elisma) i Raúl Pérez (Marina BBface & The Beatroots) a la bateria. D’aquesta aliança guanyadora en neix una proposta plena de Groove i Power de la que gaudirem en gairebé primícia a l’Ateneu i a la que augurem molt futur, molts nous escenaris conquerits, així com molts cors accelerats i malucs esmicolats. |
|
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 8 de juliol | ||
 |
The Double Shame són el que podríem anomenar una banda independent de manual.
El grup de rock alternatiu resident a Girona, que no ha deixat de crear onades en l’escena local des de la seva formació ja fa més de 20 anys i fins a l’actualitat, es mou entre el post punk i la New Wave, entre el noise pop i el low fi. Senzills, directes i potents, controlen el soroll i el silenci, el ritme i la melodia, amb swing, punch i groove. Lletres introspectives i sovint fosques que tracten temes com l’ansietat i la solitud en el món modern conformen el seu imaginari i que juntament amb el seu so cru i enèrgic els converteix en una de les bandes més emocionants de l’escena underground nacional. |
|
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 15 de juliol | ||
 |
Les Salvatges és una banda de punk rock en català de Barcelona però sobretot són amiguis. Les seves lletres parlen d’amor, d’odi i de riures ‘tontos’. Després de l’autoproduït “La foguera”, ara presenten el seu primer treball d’estudi “El caliu i la cendra”. Que ningú s’emporti un disgust ara, però aquesta no és una banda que alterni música i política a parts iguals. Les Salvatges és un grup amb un 20% de rock i un 80% de militància. Assumint les contradiccions que això suposa però sense renunciar a tot l’amor i la ràbia que hi pot cabre en tres acords. Després de diversos anys com a cantautor ‘destroy’ i d’haver passat per diferents bandes com Mandanga o LouisxArmstrong, l’Aitor Nieve (guitarra i veu) va associar-se amb la Clara Pinya (baix i veu) de Patata i Bleda i la Gemma Busquets (bateria i veu) de Gaua, i que ja havien coincidit en altres cèlebres bandes de l’escena underground com Crit o The Muriel Finsters, per portar els seus temes folk punk cap al terreny rocker. Els ha costat una foguera, però d’aquest trio neix ‘El caliu i la cendra’ (Discos Pinya, 2022), un disc fundacional, constituït en assemblea, unilateral i directe, que no es perd en els embuts del pamfletarisme nostrat. L’agulla ens porta ràpidament des de les crisis existencials de ‘Penjar la guitarra’ a la distòpica i postapocalíptica ‘Els últims dies’, passant per tornades memorables com ‘Tasques inassumibles’ o la distesa ‘Decisions’. Totes elles amb un denominador comú: el missatge per sobre de tot. Tota la resta és circumstancial. Una caçadora amb xapes que vesteix i abriga les cançons sense distreure’ns del focus d’atenció. La producció, l’enregistrament i mescla han anat a càrrec de Vidal Soler a El Colmado (Barcelona) i el mastering l’ha fet el Víctor Garcia a Ultramarinos Mastering (Barcelona). Una guitarra, un baix, una bateria i una veu que ens canti a la cara. No demanem tant. |
|
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 22 de juliol | ||
 |
Elle León ens dibuixa emocions plàcides i alhora punyents amb la seva veu i ens embolcalla amb unes melodies que ens fan sentir com si de cop només aquest moment importés. De múltiples qualitats artístiques, la cantautora Irlandesa va decidir emprendre el vol i allunyar-se de la seva Irlanda per guanyar perspectiva i poder explicar les anècdotes viscudes des de la casa que ha trobat a Barcelona. Després d’aparèixer amb el seu EP debut “Heart to Hearts” (2020, Punto G Label), que la va portar a tocar per Barcelona i Irlanda, aquest 2022 torna plena d’inspiració per a presentar el seu primer LP “The Musical” (2022, El Jardí Amagat/Bankrobber). En aquest disc, l’artista pren inspiració i referències no només musicals, sinó del teatre i la poesia per mostrar les seves cartes mostrant una Elle León més brillant, felina i confiada, que ens fa ballar amb tornades addictives i arranjaments instrumentals fets amb bon gust. Destaca també, per la honestedat amb si mateixa que confessa en cançons compostes i gravades ella sola amb el piano. És dins aquest musical on apareixen i es barregen múltiples personatges que Elle ha anat creant i l’han fet arribar a conclusions i inquietuds abans amagades. Algunes més valentes, tendres o exagerades; les que no demanen permís i les que si. Si alguna vegada t’has emocionat escoltant a Alice Phoebe Lou, CMAT, Stella Donelly o Faye Webster aquest àlbum és per a tu. Per a aquest projecte, Elle León ha comptat amb la producció de Víctor Valiente (Standstill, Mi Capitán), creant un àlbum que experimenta amb diversos sons del pop-rock amb tocs teatrals; un espai idíl·lic on la veu es fon plàcidament amb l’instrumentació. En directe, Elle León connecta per la seva sinceritat, ens convida a moments íntims i després ens fa ballar i riure. A l’Ateneu actuarà en solitari (veu i guitarra) i podrem gaudir del seu Pop en la seva versió més elegant, més charming. |
|
| Concert a 2/4 de 8 del vespre. Gratuït amb taquilla inversa | ||
| Dissabte 29 de juliol | ||
 |
“Minibús Intergalàctic és un viatge àcid des del rock alternatiu cap a la vostra ànima. Recuperem les convulsions elèctriques del rock’n’roll i la disbauxa desenfrenada de la pista de ball; la suor dels cossos en ritual i dels esperits en combustió per l’energia de la psicodèlia. Portem al maleter el pòsit que han deixat tots aquells qui ens han precedit i han obert camí, però això tampoc ens distreu dels estímuls del nostre temps”. Així és presenta la banda gironina més emergent de Girona ciutat o de la Girona Blues com ells mateixos la condemnen en una de les cançons que formen part del seu primer EP homònim Minibús Intergalàctic (Cases de la Música Recors, 2022), gravat a l’estudi de l’espai Marfà i que els va donar a conèixer en el gairebé inexistent però tossut panorama underground de la ciutat. Amb només 3 cançons aquest primer treball ja fa paleses les influències de la banda pel rock lisèrgic i el garage dels anys 60 i 70 i que encara es fa més evident al seu segon EP gravat en directe a l’estiu del mateix any La Romanyà KtEXPliques Session (Records DK, 2022), amb 5 cançons que recorden des de Pau Riba als Surfing Sirles i amb unes melodies vocals més pop que lluiten per sobreviure enmig de la febre instrumental. Minibús Intergalàctic el formen Ícar Iranzo (veu i teclats), Santi Fonfría (veu i guitarra), Aram Figueras (guitarra y cors), Ivette Roig (baix) i Edu Lazo (batería) i acaben de guanyar aquest mateix abril el primer premi al Festival Salt a la Fama que els permetrà gravar el seu esperat primer LP que segur els catapultarà al panorama musical català on hi tenen un lloc assegurat. |
|