 Sergi Estella és el one man band (home orquestra) de Rubí que toca la bateria amb els peus mentre rasca instruments fets per ell mateix, com ara una escombra elèctrica o una guitarra que raja vi. La música de Sergi Estella beu d’estils com el blues i el folk, riffs estripats i ritmes pantanosos interpretats amb instruments casolans, aconseguint un llenguatge autèntic i únic. Després de la gran rebuda del seu primer treball “Ho superes i et fots” (2017), un disc impregnat d’un humor àcid i a vegades absurd, actualment Sergi Estella està presentant el seu segon àlbum “Blood Like Wine” (2021), deu cançons també a les acaballes del blues i el folk, aquest cop si, en anglès. No us podeu perdre el directe de Sergi Estella, un directe sorprenent, explosiu i únic, un one man band amb totes les lletres que no deixa a ningú indiferent. |
 El Gener de 2022, després d’un llarg temps d’elaboració, Cult of Lion publica el seu primer disc d’estudi, Astral Games. Van començar a compondre els temes d’aquest primer treball ja fa quatre anys al seu local d’assaig a Vic i posteriorment es van posar en mans de Noel Campillo (Estudi La Vall) per començar a produir els temes i entrar a gravar a estudi. Aquest disc és un clar reflex dels inicis de la banda i de com ha evolucionat al llarg d’aquests quatre anys. Ha estat un disc fet a foc lent, cuidant al detall cada segon de cada tema. Temes plens de matisos i alhora ballables, densos i alhora brillants, que fan que l’escolta no deixi indiferent i sobretot que sigui gairebé impossible quedar-se assegut en una cadira i no ballar! |
 “Sempre havia volgut saber quina veu tenia en Vidal Soler. Que és el guitarrista més fi d’aquest tros de món ho sabia de sobres, i que com a cantautor tindria una vena emo, o de plorera a mitjanit, se li veia d’un tros lluny, cosa que encara ho feia més prometedor. Ara que finalment s’ha atrevit a fer un disc tot sol, tocant de la primera a l’última nota, i escrivint les seves pròpies lletres, resulta que ho ha abocat tot, i coi, quina cosa mes maca que li ha sortit! Una mica de folkpunk de puny enlaire a la manera d’aquells grups de plant-it-x que tant ens agraden, unes picades d’ullet trobadoresques al seu heroi vilanoví Pere Tapias i al seu company d’escenari Roger Pelàez, i un toc tristot que fa pensar en uns Wilco casolans. El resultat final són temes relligats per una honestedat brutal, plens d’èpica quotidiana, de cants a l’amistat i de confessions de tercera cervesa, però també d’un humor gens blanc ni gratuït, carregat de pólvora i mala bava. L’única cosa que se li pot retreure és que hagi trigat tant a gravar-les.” (Ramon Mas) |
 Liannallull neix el 2008 i forma part de la microescena musical de contrastada fertilitat i en constant ebullició del Baix Montseny. L´any 2021 van presentar el seu darrer treball Sol al Sol. El 2022 estrenen una nova formació que a part de Jordi Espinach i Anna Capacés, incorpora a Lluís Molina i Amós Pérez, personalitats creatives que abans que músics són sobretot artistes. Actualment, sempre entre l’ofici de cantautor i la cerca de nous llenguatges, aposten per un so amb més protagonisme dels teclats, el ritme i les veus. D’aquesta manera ens apropen a la vesant més nua de les cançons i potencien les lletres crítiques i emotives deixant entreveure una lírica sense embuts. En els seus directes conviden al públic a gaudir, deixant-se anar i a emocionar-se tot apropant-se a les textures més àcides i marcianes del folk. (text amb extrets d’Oriol Serra) |
 Valentina & The Electric Post dalt d’un escenari és sinònim de màgia. És una sirena que amb els seus cants t’arrossega a llocs inimaginables. És un cataclisme que fa trontollar els fonaments de l’existència. És folk, és electrònica, és lisèrgica pop. És una habitació on caben per igual la llum i la foscor. Durant dos anys de trajectòria, Valentina & The Electric Post han publicat l’EP debut Before the Universe, han revisitat tres clàssics, While my guitar gently weeps (The Beatles), In the Dark Places (PJ. Harvey), The Rip (Portishead) i aquest 2021 han publicat el seu primer LP, The Line, gravat i produït per ells mateixos a la residència artística on viuen, el Konvent de Cal Rosal. The Line és un disc amb el qual s’obren en canal i ens deixen mirar i escoltar fins al més profund. Una música meditativa i progressiva, que avança implacable seguint una línia, cançó a cançó. Un viatge guiat per la veu de la Valentina, descaradament sincera i predicadora, i una instrumentació minimalista que per moments arriba a desaparèixer i d’altres t’envolta amb un mantell de textures impossibles |
 Alguna vegada us ha passat que escolteu a algú cantar per primera vegada i sents com una esgarrifança recorre tot el cos i et travessa les emocions més amagades? Iris Deco ho aconsegueix. Remou amb fermesa. Impacta. Sedueix. Encara que ja la coneixíem per formar part de Moon Vision, el 2021 debuta en solitari amb el disc Golden i la veritat és que de cap de les maneres podria haver portat un títol més adequat. Iris Deco rellueix en totes les direccions, fent gala d’un estil totalment propi que es mou de forma extremadament elegant entre el Soul i el R&B. Les vuit cançons que conformen Golden es van succeint l’una després de l’altra, a un ritme lent, suggeridor, arrossegant-te a un estat de semi inconsciència. I és, des d’aquesta candidesa, des d’on Iris Deco dona veu a tots els seus pensaments |
